VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................

4 de maig del 2012

LA CUINA JUEVA (1 -Preliminars)

LA CUINA JUEVA (1 - Preliminars)
Estic preparant un resum de receptes del poble jueu, donat que com veureu hi han unes características molt especials, tant pel que fa als aliments com la forma de menjar-los, es per lo que faig aquesta introducció i que forma part d'un seguit de receptes que estaràn dins del capítol de "Monogràfics i Temàtics/Cuina Internacional/La Cuina Jueva"

LES NORMES PRINCIPALS DE MENJAR “CAIXER”, “KASHRUT” (o “KOSHER”) SÓN:
La Caixrut, en castellà Kashrut (כַּשְׁרוּת) o l'anglicisme Kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caire dietètic dels jueus.
Només es permet menjar carn de determinades espècies:

Mamífers remugants i amb unglot dividit poden ser “Caixer”, s'exclouen alguns que no tenen les dues característiques com el camell, el Damà i la llebre, aquests per no tenir unglots dividits, i el porc ja que no és un remugant (Levític|11:3-8).
Els ocells han de complir determinats criteris; els ocells depredadors no són “Caixer”. Ha d'existir una tradició de consum. El gall d'indi (originari d'Amèrica) s'accepta perquè s'assimila amb la tradicional "Gallina de l’Índia" . En general es consideren “Caixer” els ocells que neixen amb plomes i caminen tot seguit.
Els peixos han de tenir aletes i ganyes (Levític11:9-12). El marisc per tant no és “Caixer” i no es pot menjar.
Els insectes no són “Caixer” excepte algunes espècies de saltamartins, però això no està reconegut en moltes comunitats.
Un animal no domesticat per a ser “Caixer” ha de complir un ritual per capturar-lo i sacrificar-lo.
Els lactis no poden servir-se, al mateix plat, amb carn ni ser cuinats i servits amb les mateixes eines o coberts.
Els mamífers i l'aviram han de ser sacrificats de manera específica “Shejità” (1).
La sang ha de ser extreta tanta com sigui possible (Levític 17:10) amb un procés especial.
Els utensilis que s'han fet servir per menjars no-”Caixer” passen a ser també no-”Caixer”.
El menjar preparat ha de respectar les normes del dissabte.
La Pasqua jueva té normes dietètiques especials (per exemple no es pot menjar pa fet amb llevat) (Èxode 12:15). Els jueus que compleixen el “Caixer” acostumen a tenir coberts i eines diferents per a la Pasqua.
 
Alguns menjars s'han de preparar en part o totalment per part de jueus. Els aliments “Caixer” porten el símbol de certificació (* ):
Vins Kosher







Aliments cuits
Formatge i de vegades també la mantega  
Alguns productes lactis
Segons alguns jueus i sota certes circumstàncies, el pa
La Bíblia regula l'ús de producció agrícola feta a Israel (per exemple, el fruit que fan els arbres els primers tres anys no es pot consumir).
Les següents normes no són observades universalment:
Formatge Kosher
La regla de no menjar cereals de nova collita abans del dia 16 del mes de Nissan (2)
Alguns grups durant la Pasqua tampoc consumeixen all i gebrochts (una galeta de blat).
(1)Shejitá (שְׁחִיטָה)
Les regles del “Caixer” estableixen també que els animals permesos han de ser morts de certa manera per ser consumibles. Els animals que han mort per causes naturals, amb malalties o defectes en els seus òrgans interns, estan prohibits.
La matança ritual o Shejitá és efectuada pel Shojet (שׁוֹחֵט), i consisteix en un tall profund i uniforme a la gola de l'animal, amb un ganivet perfectament afilat i sense defectes. No és estrany que el Shojet(escorxador) i el Rabí siguin la mateixa persona. El propòsit d'aquest tall és que l'animal pateixi el menys possible.
Dessagnament: La Torà prohibeix explícitament el consum de sang, de manera que els animals i les seves carns han de ser dessagnats totalment abans de ser consumits, salant-los. Els peixos estan exempts d'aquesta regla. La prohibició s'estén a altres aliments: una taca de sang en un ou el converteix en no “Caixer”.
Greixos i òrgans prohibits: Certes parts dels animals considerats com “Caixer” estan prohibits, en particular, els greixos que es troben al voltant dels òrgans vitals i del fetge, així com el nervi ciàtic. En algunes comunitats jueves, solament es consumeixen les potes davanteres dels animals per evitar que es tracti de carn o greixos que no són “Caixer”.
(2) La duració dels mesos hebreus oscil·la entre els 29 i els 30 dies, de la següent forma:
    Tishrei (30 dies) (תשרי) - setembre u octubre
    Jeshván (29 ó 30 dies) (חשוון, dit també Marjeshván - מרחשוון) - octubre o novembre
    Kislev (30 ó 29 dies) (כסלו) - novembre o desembre
    Tevet (29 dies) (טבת) - desembre o gener
    Shevat (30 dies) (שבט) - gener o febrer
    Adar (29 dies) (אדר) - febrer o març
    Nisán (30 dies) (ניסן) - març o abril
    Iyar (29 dies) (אייר) - abril o maig
    Siván (30 dies) (סיוון) - maig o juny
    Tamuz (29 dies) (תמוז) - juny o juliol
    Av (30 dies) (אב) - juliol o agost
    Elul (29 dies) (אלול) - agost o setembre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada