LA CUINA JUEVA
 |
| Pastrami |
3 RECEPTES-2ons. PLATS
4 RECEPTES-POSTRES
5 GENERALITATS
CELEBRACIONS JUEVES i la seva
GASTRONOMIA
La
majoria de les seues festes se celebren amb un dinar especial: la circumcisió,
la bar misvá, la fi dels estudis ... Tot es celebra amb un banquet, i fins i
tot els duels tenen la seva pròpia gastronomia.
Durant
aquest dia festiu no es pot encendre el foc ni cap altre aparell elèctric, però
sí que pot fer-se el divendres abans de les dotze de la nit i mantenir aquest
foc amb una cassola i menjar fins a acabar el dissabte, per això els únics aliments
calents que es poden prendre són els que s'han posat abans a cuinar, o els que
es posin en un termo que també estan permesos, potser per això el dinar del
dissabte per excel·lència és l'adafina: un tipus d'olla (els ingredients són cigrons , patates,
moniatos, carn, ous, ossos, cebes i espècies variades). En el sopar l'aliment oficial és el
peix. També les amanides de vegetals. La hala és el pa típic.
ANY NOU
Cada
aliment té una simbologia:
El
dàtil es pren amb el prec que concloguin els mals.
La
poma amb mel o sucre simbolitza el desig d'un any dolç.
La
ceba o porro, la carbassa, grans de fonoll, la magrana i el cap de xai, en
record de l'episodi del sacrifici del patriarca Isaac.
Els
jueus asquenazites acostumen a prendre només poma amb mel i magrana.
La
hodra (sopa de les set
verdures), el be
rostit, el pollastre en diferents variants, els pastissets de patata, el rèmol
al forn, els massapans i els dolços d'ametlles són alguns dels plats típics
sefardites.
YOM QUIPUR, (Dia del Perdó o de
l'Expiació)
El
pollastre i els dolços són els més freqüents en els sopars anterior i posterior
al dejuni del Yom Qupur,
brou
de pollastre amb fideus, pollastre rostits, la almoronia (pollastre al forn amb albergínies), les truites i soufflés de patata
solen ser la base d'aquesta cuina, una mica més lleugera per preparar l'estómac
i per recuperar-lo.
Els
dolços, es prenen en concloure el dejuni i abans de començar el sopar
"salat". Els habituals són el letuario de codony o most, les fijuelas
i el pa dolç, entre els Sefardites de la Mediterrània oriental hi ha algunes
begudes com el Ayran (amb iogurt), la granadina, la pepitada, la llimonada ...
PÉSAH (PASQUA)
¡Dolç
ho visquis! és la frase que es diu a la comunitat
hebrea quan es regala un dolç.
En
la cerimònia de celebració presideix la taula una safata on es col·loquen
menges simbòliques:
Tres
pans àzims (Masot, ja
que no es pot menjar cap massa fermentada), herbes amargues (maror, que simbolitzen les amargors dels jueus a
l'esclavitud d'Egipte),
un os amb carn rostida (zeroa,
en record del xai que es sacrificava al Temple), pasta dolça (el haróset, que rememora l'argamassa
que els jueus havien de fabricar per fer els maons de les ciutats del faraó), un ou dur i algunes altres verdures,
s'ha de beure més quatre copes de vi. Una del menjars típics és la sopa de
boles de massa. De dolços, pa de pessic de nous o ametlles sense fermentar,
palebes, letuario de llimona, flam de taronja, bunyols ...
TIMIMONA
És
el vuitè dia després del Pésah, en què és tradicional visitar les cases de
familiars i amics. Es posa una taula, que simbolitza l'entrada del pa a casa.
En el seu centre es posa una font amb farina i 5 beines de faves a les que
envolten un peix sencer cru, un recipient ple de llevat, un got de llet,
safates amb pastissos i merengues i un plat d'enciam. Abans de sortir d'una
casa, els amfitrions ofereixen als seus hostes una fulla d'enciam mullada en
mel, en contrast amb les herbes amargues de l'Pésah, desitjant una "bona
sortida de Pasqua".
PURIM (Commemoració de la Salvació
Miraculosa dels jueus a Pèrsia)
A
la festa més alegre del calendari jueu, se celebra un banquet i hi ha obligació
de regalar safates de dolços a familiars i amics. El costum és prendre menú
sense carn i estan permesos els excessos en el menjar i beure.
SABUOT (PENTECOSTA, La revelació de la
Llei de Moisès al Sinaí)
Es
realitzen menjars elaborats amb llet, entre els asquenazites destaquen els blitzs
(creps farcits) i el kreplach de formatge (pastís de formatge), i entre els sefardites, els
jarabullos, dolç d'ametlla, massa i ou, els pastissets de formatge, les burecas
de formatge, les fritades de porro o albergínia, la mussaca d'albergínia i
formatge, les mandonguilles de peix amb salsa de llimona i ou.
EN ELS DUELS
La
Halajá regula els àpats en els 7 dies de dol, els primers dies els familiars i
amics són els encarregats de preparar els àpats de les persones de dol, quan es
torna de l'enterrament és tradicional menjar ous durs i llenties com a signe
d'humilitat, durant la resta dels set dies (excepte el Sabath), està prohibit
menjar carn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada