VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................

30 de març de 2011

El Xató


El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco. Aquesta salsa acompanya una amanida d'escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà. L'origen del xató és situat en el món del vi. Una vegada el vi estava a la punta i a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bóta, una cerimònia cabdal en tot el procés que consistia en posar una petita aixeta (l'aixetó) que permetia que el vi sortís. Aquest moment marcava l'inici de la festa del vi nou, una celebració que anava acompanyada d'una menja composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases dels pagesos, servida amb les fulles de la verdura de la temporada d'hivern i amanida amb una salsa especial. Aquesta menja ritual que acompanyava la cerimònia d'aixetonar la bóta de vi és doncs a l'origen de l'actual xató. Malgrat tot, aquest plat tradicional a la regió del Penedès i el Garraf és de paternitat disputada. En l'actualitat gairebé totes les poblacions del Gran Penedès disposen d'almenys una variant pròpia de la recepta d'aquest plat i a la regió s'han popularitzat les tradicionals xatonades que són trobades populars on els participants degusten aquest plat.

27 de març de 2011

Religions del Món

En aquest apartat farem un seguit de posts relacionats amb les diverses religions que existeixen i han existit al món.Tanmateix es tractaran temes referents a Sectes i altres Associacions de caire pseudo-religiós.

SISTEMES DE CATALOGACIÓ i ARXIU

En aquest apartat esposaran posts referents a diferents tipus de Catalogació  i Tècniques d'Arxivament.

L'Arròs de l'Art

És una recepta de principis del segle XX que cuinaven els pescadors. 
El nom prové del tipus de pesca. "a l'art", amb xarxes llançades des de barques de rems a la vora de la platja. 
La diferència essencial amb altres tipus d'arrossos mariners és el sofregit que s'allarga durant dues hores. Un sofregit quasi confitat.



Ingredients (per a sis persones):
800 g d’arròs
600 g de ceba
5 grans d'all
400 g de tomacons o tomàquets madurs de penjar
Vi rosat
200 cc. d'oli d'oliva
500 g de sípies mitjanes
2 kg de peix de la costa (rap, lluernes, còngrids, etc.)
Pel Fumet
Les espines i caps del peix de costa
Pastanaga, ceba, porros, julivert, tomàquets, llorer i alls
Preparació:
En una cassola de fang es fa el sofregit amb la ceba, els alls i els tomàquets ja rostits i trinxats. Cal fer-lo amb temps i paciència fins que la ceba quedi daurada.
S'hi afegeix el vi, la sípia a trossets i una mica de fumet (*), es deixa coure molt lentament. S'hi posa encara més fumet i quan l’arròs bull, s'hi afegeix el peix tallat a trossets. Es rectifica de sal i es deixa coure fins que estigui al punt.
Es recomanable que quedi una mica caldós.

(*) Fet amb les espines i caps de peix, pastanaga, ceba, porros, julivert, tomàquets, llorer i alls.
Per fer el fumet, tallem la ceba i la posem a la cassola, hi afegim l'all, quan abaixem el foc, hi tirem el porro. Després, la pastanaga, un rajolí d'oli, tallem el tomàquet i també l'hi tirem. La base de fumet ja està llesta. Ara l'afegim a l'aigua bullint. Després hi tirem el peix de roca, al cap d'uns 25 minuts, l'escumem.

Tupina (Llom, butifarra i costella de porc confitats)


La conserva del confitat de porc, o també dit tupina, s’elabora seguint la recepta tradicional. Es fa amb el llom sencer del porc, tallat a llenques, costelles de porc a trossets, botifarres crues senceres, llard, oli i sal. Primer es deixen reposar uns dies el llom i les costelles, salades, perquè¨ perdin l’aigua i la sal, mentre es deixen assecar les botifarres. A continuació, es posen en una cassola, ofegades amb meitat de llard i meitat d’oli, a un foc molt lent (confitar). Un cop confitada, la carn (ha agafat color), es tallen trossos de la botifarra, i si es vol es trosseja un xic mes el llom, i es posa en un tupi (o flascó de vidre de broc ample), i s’hi aboca el suc resultant de la cocció del confitat, degudament colat.

Formatge de Tupí

Rep el seu nom del recipient on fermenta, el tupí (1).
Aquest formatge és originari del Pirineu Lleidatà
Ingredients:
4 litres de llet de vaca o de cabra
100 gr. d’herba – col (2)
Aigua i sal
Aiguardent (3)
Elaboració:
Es fa escalfar la llet a uns 40º. S’afegeix l’herba-col (2). Esperem fins que la llet quedi quallada.. Es prem, millor amb les mans, fins a formar una bola. Introduïm el formatge dins d’un tupí (1), prement fins que no desprengui més líquid. s’hi afegeix l’aiguardent (3) i ho removem uns 5 o 6 dies. Després es tapa amb un drap i es deixa madurar uns dos mesos mínim.
Una forma d’elaboració antiga:
Originàriament es feia a partir de formatge serrat (quan el formatge és trencava durant la seva elaboració, tenia alguna anomalia o estava massa madurat), es picava bé i s’introduïa dins d’un tupí afegint l’aiguardent, es tapava amb un drap i es deixava madurar.
Resultat final:
De textura molt tova, greixosa i untuosa. De sabor fort, intens i amb un regust a licor, ja que l’aiguardent és un dels seus ingredients.

(1) El Tupí, o got de fang, es un recipient de terrissa, que serveix per conservar aliments, com per exemple la tupina que es una barreja de trossos de carn de porc amb llard (veure la recepta: Tupina).
(2) Herba-col o Card
Les flors tenen la propietat de fer quallar la llet, d'aquí que se la conegui també amb el nom d'herba de formatjar. Elaboració: A la nit es deixa l’herba de formatjar, un poc picada perquè amolli més substància, a estovar dins de mig got d’aigua. Al matí següent s’usa el suc .
(3) Aiguardent blanc o gallec (oruxo de brisa), Marc francès, Grappa o Cava Brut Nature

26 de març de 2011

Civet de senglar del Pirineu


Ingredients:
1 kg de carn de porc senglar a daus
Pel marinat
1 ceba tendra
3 grans d'all.
2 pastanagues
1 got de calvados.
2 gots de vi negre.
1 raig de vinagre de xerès.
1 l d'aigua
Pebre en gra
Pel guisat
Mig litre de brou de carn.
Oli d’Oliva
Una rajola de xocolata negra
Farina.
Sal i pebre.
Toc final
100 g de cansalada a tires
Mitja ceba tendra i un allet
Opcional
1 cullerada sopera de mantega.
Cols de Brussel·les ja bullides
Pebre molt.
Elaboració:
Col·locar en una terrina la carn del porc senglar, la ceba tendra picada, els grans d'all trinxats, la pastanaga a rodanxes i el pebre, cobrir-ho amb el calvados, el vi negre, el vinagre de Xerès, una branqueta de farigola, llorer, julivert, un grapadet de cama-secs i l’aigua, marinar-ho al frigorífic unes 12 o 24 hores. Un cop passat el temps, separar la carn del marinat.
En una cassola de terrissa grossa, rossejar el porc senglar un cop salpebrat en oli d'oliva. Quan estigui daurada, afegir les  verdures, ofegar-les, enfarinar per sobre, mullar amb el marinat i amb el brou, rectificar de sal; afegir la rajola de xocolata negra ratllada. i fer-ho bullir unes 4 hores ben bones a foc molt lent. Saltejar la cansalada a tires, amb la ceba i el all picat, i a l’últim moment afegir al guisat,
Opcional; Afegir una mica de mantega, rectificar de pebre mòlt i  unes cols de Brussel·les ja bullides

8 de març de 2011

El Café. Diccionari del Café -Sabor-Variedades-

Sabor
L'acidesa, l'aroma i el cos donen forma al gust del cafè. És la relació entre aquests tres factors la que fa un determinat cafè més o menys agradable. Les característiques típiques del gust són tres: riquesa, complexitat i balanç.
Brillantor, sequedat, agudesa, acaramel·lat, xocolata, delicat, terrós, fragant, fruitós, madur, dolç, vinós, salvatge, ametllat, picant: tots aquests termes són apropiats per referir-se al que és desitjable en un cafè.
Amarg, mort, brut, plànol, gras, suau, agre, prim, dur, fangós, ranci, aspre, gomós, aigualit: res d'això parla bé d'una tassa de cafè.
Santos
Cafès produïts a Brasil. Fins i suaus. A causa del seu favorable clima i les seves condicions mediambientals, Brasil és el major productor de cafè del món. És la varietat de Aràbiga més apreciada conreada allà. Originària de "Fazendas" a l'estat de les Minas Gerais. Amb una aroma vellutat i embolcallat  atorga un delicat matís de xocolata, convertint-lo en el cafè ideal per esmorzar.
Sembra
L'actual sistema de producció comença en un germinador, després passa a un viver durant set o vuit mesos, la planta ja aconseguida es trasllada al seu lloc definitiu en el cafeter, el que ha estat condicionat especialment amb la llum i l'ombra necessària. Es sembra de 1100-1800 plantes per hectàrea. Després de quatre o cinc anys de pacient cura s'obté entre 2000 a 3500 quilos per hectàrea. El que dóna una mitjana de producció de 2 a 3 quilo per planta.

La collita de les baies, es realitza amb les mans, en la majoria de les vegades es recull el fruit madur, en altres casos com a Brasil, es recullen els fruits no totalment madurs, per a la posterior assecat al sol. En tots dos sistemes s'ha d'aconseguir grans amb només un 12% d'humitat.
Sidamo
Són cafès molt purs perquè el tractament dels cafeters es fa de manera manual, sense ajudes químiques.
El seu sabor és seductor i complex. El seu aroma fugaç i delicat a flors, presenta també notes més complexes a llimona i fruites. Un dels millors és el Ethiopia Mocca Sidamo, cafè de bastant cos, dotat d'un perfum inconfusible, dolçament especiat i sabor ple.
Sidamo és la província més al sud d'Etiòpia, que fa frontera amb Kenya, és el bressol del cafè, aquí és on va ser descobert per primera vegada. El cafè és tractat en aquesta zona amb la reverència que t’esperaries del bressol històric del cafè, en moltes cases d'Etiòpia es realitzen cerimònies diàries al voltant del cafè.

Strictly Hard Bean
Un dels millors cafès del món. El seu gra és blavós, brillant i gran. Completament àcid, complementat amb certa finesa, omple les característiques d'una bona tassa, aromàtic a l'olfacte, creix en regions a 6,000 peus d'alçada. Es un aràbica cultivat a Guatemala i Costa Rica.
  • Hard Bean, Es conrea a 4,500 peus d'alçada, per als europeus, aquest cafè és com un vi especial, àcid, bon cos, pesat al paladar, aquest cafè no passa inadvertit, és molt notable.
  • Semi Hard Bean, per al paladar és agradable, perquè l'acidesa és més pronunciada, amb més aroma i millor cos, no tan intens com un dur, ni tan fi com el estrictament dur, i es cull a nivells de 4,000 peus d'alçada.
Strictly Hard Grown
Bon cafè, elaborat a Hondures. Característiques molt semblants al Strictly Hard Bean.
Tarrazú
Excel lent cafè, amb alta acidesa i aroma complex. Molt apreciat pels experts. Procedeix de Costa Rica
Tast a la Brasilera
Mitjançant aquest sistema, el que s'assaboreix és una lleugera infusió d'una sola varietat de cafè que permeti avaluar fàcilment les característiques d'aquest producte.
Els grans a tastar s'han de presentar en totes les seves formes, verds i torrats. Aquests s'han de disposar en safatetes, al costat de la infusió. Hi ha de servir, almenys, dues tasses de cada varietat per persona.
El tast s'inicia valorant la fragància del cafè mòlt. El primer que es percep és la frescor del cafè, oferint indicis del que trobarem després en analitzar la infusió.
En una tassa alta amb tapa i transparent es prepararà la infusió. Han de posar-se 8 grams de cafè torrat mòlt als quals s'afegiran després 150 cc d'aigua a punt de bullir. L'aigua mineral és la més adequada per a aquesta prova ja que no ha d'aportar cap gust.
Mai es tirarà sucre atès que no es tracta de prendre cafè sinó de fer un tast.
Inicialment el cafè surarà formant com una crosta que s'anirà enfonsant progressivament. Als tres minuts, es remourà amb una cullereta, es separarà el poc cafè que encara floti i s'iniciarà la fase principal del tast.
La cullereta utilitzada ha de ser gran, platejada, i d'àmplia i rodona cassoleta. S'omplirà la cullereta de líquid i es xarruparà violentament per mitjà d'un petit orifici que es formarà amb els llavis, de manera que el cafè s'expandirà per la boca com si fos un vaporitzador. Bastaran uns pocs segons per captar el detall buscat. Escopiré després el cafè engolit i s'esbandirà la boca amb aigua mineral.
Seguidament es repetirà el glop, concentrant cada vegada en una característica, seguint l'ordre del Full de control del Tast.
La millor manera de percebre l'aroma de la infusió consistirà en mullar la cullereta i posar horitzontalment sobre la tassa, amb la part convexa cap amunt. Captarem intensament els vapors de la infusió en apropar el nas.
El tast haurà de limitar a quatre o cinc valoracions, ja que el cafè és molt persistent i si es prolonga massa el tast s'arribaria a atordir el gust o almenys a dificultar l'objectivitat de la prova.
Tast de Cafè Exprés
En aquest cas, es tracta de valorar un cafè acabat, com el que normalment es serveix al client en un bar o restaurant. La màquina o màquines que ajudaran en el transcurs de la prova han d'estar perfectament regulades: pressió, temperatura, nivell d'aigua, neteja ... El molí ha de fer un granulat òptim i l'aigua ha d'estar perfectament descalcificada i depurada, sense olors per tal d’evitar el desvirtuar el tast.
La qualitat d'un bon cafè exprés vindrà donada per l'equilibri que la torradora vulgui donar al seu cafè. És un equilibri entre sabor, aroma, cos i textura que difícilment pot trobar-se en una sola varietat.
Per a aquest tipus de tast serveixen tots els conceptes generals comentats anteriorment en parlar del Tast a la Brasilera. No obstant això, varia el sistema ja que s'han de valorar nous paràmetres. És encara més important, en aquest cas, esbandir la boca amb aigua entre glop i glop, donada la superior fortalesa del cafè a tastar respecte a la infusió d'estil brasiler. Per aconseguir provar el cafè amb la temperatura adequada el tast haurà de realitzar-se amb relativa rapidesa. Pot començar a xuclar amb 60 º C. No obstant això, quan baixa dels 40 º C desprèn pocs aromes i s'ha d'abandonar la prova.
S'aconsella que les tasses en què es realitzen les proves siguin de gres o porcellana. En aquest tipus de tast pot resultar interessant que una de les dues tasses que habitualment es proven per cada varietat estigui lleugerament ensucrada, si és així com el tastador pren habitualment el seu cafè. En aquest cas s'haurà d'aplicar sempre la mateixa dosificació.
Un aspecte a tenir en compte en el transcurs del tast és la crema. Aquesta es produeix quan l'aigua calenta (92 º C), a pressió (9 atmosferes) arrossega en uns 25 segons totes les partícules col·loïdals, greixos i olis del cafè en una barreja d'aire i gasos. A la tassa, els gasos desapareixen i queda la crema, mut i bell testimoni de la recent operació.
Una crema espessa, uniforme, gruixuda i de color avellana, amb petites motes fosques, com una pell de tigre, és la prova d'un exprés elaborat de forma òptima. Ha de ser consistent, de 2 a 3 mm de gruix i esvair lentament.
Una crema color marró fosc i blanc al centre, és senyal que la temperatura i la pressió eren superiors al normal. En aquest cas el cafè és massa fort, astringent i amarg.
Una crema fosca pot ser senyal d'una important presència de torrefacte en el cafè. Una crema amb àmplies bombolles que desapareixen ràpidament, denota que el cafè s'ha mòlt poc, o la temperatura és massa alta, o la pressió baixa.
Un cafè sense crema, només amb una petita corona al costat de les vores de la tassa, indica que l'extracció s'ha fet massa ràpidament, o la temperatura és massa alta, o que la dosi de cafè era reduïda.
Quan la crema no apareix fins al final de l'ompliment de la tassa, indica que el cafè és vell, ja porta massa temps mòlt i comença a ser ranci, de manera que el primer arrossegament dels olis exsudats impedeix la formació de la crema.
Tasses
Les tasses que conserven durant més temps la temperatura del cafè són les de porcellana. 

 El vidre i el plàstic, per contra, refreden el cafè molt ràpidament.

Temperatura
La temperatura ideal a l'hora de servir un Express està entre els 76 i els 82 º C. Perquè aquesta temperatura no baixi és fonamental escalfar les tasses abans de servir el cafè.

Tipus de Cafè
  • Torrats Naturals:
          De Brasil: Es neteja en sec, és dolç, poc àcid, de cos complet i molt  bon aroma.
          De Colòmbia: Amb delicat sabor, de cos lleuger i excel·lent aroma.
          Descafeïnat: Originari de Mèxic, és rentat, suau, àcid, de cos mitjà i molt bon aroma.
          Moka: De cos complet, molt bon aroma. Baixa acidesa. Molt afruitat i dolç.
  • Torrats:
          Preto: Torrats amb sucre, qualitat normal i són els que es s'usen pel cafè instantani.
          Mescles: Barreges de tot tipus per obtenir sabor i l propietats desitjades per a cada grup.

Torrefacte
El cafè torrefacte es diferencia del cafè natural en què, a l'hora de la torrada, s'introdueix en la torradora sucre (un màxim del 15%) que, per efecte de la calor, caramel·litza i envolta el gra. S'obtenen uns grans brillants, de color més fosc, gairebé negre i un cafè més fort de sabor. Espanya i Portugal són els països de consum gairebé exclusiu d'aquest tipus de cafè.
Torrat
Les qualitats de sabor i olor només apareixen quan els grans de cafè són torrats a 220 graus centígrads. La temperatura s'eleva gradualment fins que s'alliberen totalment diversos gasos. Durant el procés de torrat dels grans augmenten el seu volum fins al 100% i disminueixen el seu pes entre el 15 i el 25%. La seva textura és porosa i apareix el seu exquisit aroma. Durant la seva torrefacció es realitzen canvis en la seva estructura química, es formen proteïnes i olis essencials com el cafeol, que són els responsables de la seva aroma i sabor.

Varietats de Cafè Aràbiga:
  • Colombia Safir: Els millors cafès suaus del món, d'aroma perfumat i afruitat.
  • Guatemala Volcà d'Or: Excel lent cafè, conreat en vessants dels volcans a més de mil metres d'altitud, de perfum afruitat, bona acidesa.
  • Indonèsia Java Jampit: El seu cultiu es realitza principalment a les regions de l'est, oest i central de l'illa de Java. És de les varietats més difícils d'aconseguir. Produeix un cafè de molt cos, de sabor xocolata, amb una aroma fort i agradable.
  • Kenya AA: Superbs cafès, de perfum afruitat acusat i intens, alta acidesa.

El Café. Diccionari del Café -Guatemala-Robusta-

Guatemala
Guatemala és molt reconeguda pels seus bons cafès que presenten un sabor bastant ple. Entre els principals cafès que es crien és aquesta nació tenim el Coban, el Huehuetenango, el San Marcos.
Harrar
Cafè de qualitat excepcional i gust molt característic. També anomenat Moka d'Etiòpia.
High Grown
Bon cafè, produït a Hondures i Mèxic. 
Es caracteritza pel seu baix nivell de cafeïna.
A Hondures representa un 65% de la producció dels cafès de la zona

Hondures
País productor, elabora dos bones qualitats de cafè gourmet amb característiques de qualitat i sabor diferenciades, el Strictly Hard Grown, a una altura major als 1,300 m. i el High Grown, entre 900 i 1300 m. Varietats de cafè conreades a Hondures: Típica, Borbón, Catuai, Caturra, Parainema, Lempira
Italia
És el bressol del cafè Express. En aquest país es podien trobar els cafès més cèlebres d'Europa com el Florian de Venècia.
Jamaica
Produeix un dels cafès més famosos i costosos, el Blue Mountain. És un cafè de gran qualitat pel seu sabor equilibrat lleugerament àcid i el seu esplèndid aroma afruitat.
Kenya
És un dels cafès africans més famosos. Es caracteritza pel seu sabor afruitat, fantàstic aroma, gran acidesa i llarga permanència de gust al paladar.
Kopi Luwak
El Kopi Luwak o cafè de civeta (Kopi és la paraula indonèsia per cafè, i luwak és el nom local que rep la civeta.) és el millor i més exòtic cafè del món obtingut de fruits madurs de cafè que, després de ser ingerits per aquest animal, passen pel seu tracte intestinal i són expulsats parcialment digerits entre els seus excrements. Les fruites vermelles de cafè són part natural de la seva alimentació. 
El gra intern del cafè no és digerit, però sembla ser que sí que és modificat químicament pels enzims presents en l'estómac de la civeta, que afegeixen sabor al cafè trencant les proteïnes que produeixen la seva amargor. Els grans són excretats encara coberts per les capes internes del fruit, són recollits, rentats i torrats només lleugerament, per no fer malbé els complexos sabors que s'han desenvolupat durant el procés. El cafè del Vietnam és lleugerament diferent ja que allà, en realitat, els grans de cafè són de la varietat robusta.
El cafè de civeta és la varietat més cara actualment, i el seu preu orientatiu d'uns 900 € / kg. Es ven principalment al Japó i els Estats Units, però el seu consum es va estenent i ja és possible trobar en molts altres llocs, encara que en quantitats limitades. Alguns dels grangers de Kopi Luwak, per exemple: Indo Civet Coffee, ofereix una barreja, igualment tractada, de mongeta de aràbica i robusta.

Maragogipe
Tipus de cafè molt estimat, de grans gegants, d'un to blau fosc, amb un extraordinari perfum, aroma afruitat i lleugera acidesa.

 





Mèxic
Produeix els tipus High Grown i Prima Lavado.  

Són cafès que es caracteritzen pel seu baix nivell de cafeïna.



Mescla
És una varietat de cafè que combina cafè torrat natural amb cafè torrat torrefacte, tan en mòlt com en gra.
Minas Gerais
Cafès produïts a Brasil. Fins i suaus.
Moka d'Etiòpia
També anomenat Harrar, de qualitat excepcional i gust molt característic
Mòlt o Mòlta
El procés de la mòlta, condiciona les característiques del cafè. El cafè un cop mòlt perd les seves qualitats amb rapidesa, en cas d'emmagatzement haurà de ser al buit.  
La mòlta ha de ser controlada. Si és massa fi pot danyar el seu sabor i si és massa gruixuda, l'aigua no podrà extreure el seu sabor i aroma.  
Trobar el terme adequat és un art que es regula per a cada especial preparació.
El Express requereix un mòlt fi que permeti un temps d'extracció de 25 a 30 segons.  
Només amb aquest mòlt és possible aconseguir tota la crema i el cos que defineixen un autèntic Express.

Natural
Torrat normal per aire calent. Dona com a resultat cafès suaus.
Oli
És un element natural del cafè que es desprèn una vegada torrat. Quan més torrat està un cafè, més oli percebem. L'oli és garantia de frescor, significa que el cafè està acabat de torrar.
D'un cupatge entre oli d'oliva verge extra i oli verge de cafè, obtingut de grans aràbica torrats i seleccionats a mà, de la zona d'Antiga a Guatemala, obtenim un oli de cafè únic. El fruitat i frescor de l'oli d'oliva verge extra arbequina deixa com a protagonista l’excel·lent aroma i untuositat de l'oli de Cafè. Les característiques organolèptiques són; color verd or vell. Domina l'aroma de cafè acabat de moldre, torrat, notes picants i a fusta, nous, avellanes i espècies. En boca proporciona una sensació sorprenent, la textura d'un oli d'oliva que combina la frescor de l'herba acabada de tallar, amb la immediata i rotunda calidesa del cafè acabat de torrat, que s'esvaeix encara que molt lentament. El final és llarguíssim, deixant notes especiades, a fusta, lleugerament amargues i picants, però suaus, molt persistent, com un bon exprés.
Prima Lavado
Tipus de cafè produït a Mèxic. Es caracteritza pel seu baix nivell de cafeïna.
Prime
Es produeix a 3,000 peus d'alçada, i és un cafè amb poca acidesa, amb lleu aroma i poc cos, es dóna en l'àrea de la costa de Guatemala. El Extra Prime, es dóna a nivells de 3,500 peus d'alçada, i és un cafè més aromàtic, més àcid, una cosa semblant al sabor de les herbes.
Principals regions productores de cafè
Amèrica del Sud (en particular, Brasil i Colòmbia), Vietnam, Kenya i Costa d'Ivori. Hawaii té una petita producció de cafè de gran qualitat i elevat preu, Durant diverses dècades, en els segles XIX i XX, Brasil va ser el major productor i monopolista virtual en el comerç del cafè, fins que una política de manteniment d'alts preus va generar oportunitats de negoci a altres productors, com Colòmbia, Guatemala i Indonèsia.
República Dominicana
País productor de cafè anomenat Barahona que és àcid i amb bon cos. A més produeix el Cibao Altura.
Riados
Cafès produïts a Brasil. Tenen un sabor molt marcat.
Robusta
Coffea caneophora o cafè robusta: Produeix una infusió rica en cafeïna, forta, amb molt de cos i més àcida, usualment utilitzada per a la fabricació de cafè soluble o instantani i mescles. Aquesta varietat creix en regions humides d'escassa altitud, s'adapta a terrenys plans amb rendiments més elevats. És una planta forta, més resistent que l'aràbic (d'aquí el seu nom de "robusta").
Produeix uns grans més arrodonits i petits que l'aràbica, amb un període de maduració més gran, fins a 11 mesos. Algunes varietats conegudes són Java, Kouilou, Niaolili i Congensis.
Originari del Congo Belga (actualment Zaire, Aquesta varietat procedeix de la ribera del riu Congo, concretament va ser descobert sobre 1895 al Zaire), avui en dia es cultiva a l'Àfrica Occidental i Central (Costa d'Ivori, Angola i Zaire), en tot el sud-est d'Àsia (Índia, Indonèsia ,..), Madagascar, Brasil (on se li coneix com Conillon) i Filipines.
Darrerament, el gra de Robusta està experimentant una important evolució ascendent en els mercats cafeters.